Segueix el ple a l’enllaç de Youtube https://www.youtube.com/channel/UC80BVloNn04oS9hOjYGpgTQ
PLE ORDINARI DE L’AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER
Dilluns 25 de gener de 2020, a les 19.
L’ordre del dia previst a la convocatòria és el següent:
-Aprovació de l’acta de la sessió anterior
-Despatx d’ofici d’alcaldia
-Donar compte dels decrets d’alcaldia
-Ratificació dels decrets d’alcaldia
-Proposta d’acord d’aprovació del calendari de sessions plenàries per l’any 2021
-Proposta d’acord d’aprovació del calendari de sessions de Junta de Govern Local per l’any 2021
-Proposta d’acord d’aprovació del preu just
d’expropiació per mutu acord, dels vorals de la Carretera de Bruguera.
-Proposta d’acord d’aprovació de modificació de la plantilla de l’Ajuntament de Ribes, per l’any 2021
-Proposta d’acord d’aprovació de modificació del Catàleg de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Ribes, per l’any 2021.
:point_right::point_right: -Moció d’homenatge als deportats de la Vall de Ribes als camps de concentració nazis.:point_left::point_left:
-Moció en defensa per la Unitat de la lengua.
-Moció en en suport al poble Saharaui.
-Precs i preguntes
Participa del que es decideix al teu poble. T’hi esperem!
#ple #ajuntament #ribesdefreser #gener #memòriahistòrica #nazisme #participació
Ribes de Freser, 16/12/22. Ribes, com les poblacions de tot el país, té un nombre important de persones empadronades, que són migrades, però que estan treballant irregularment, no perquè vulguin, sinó perquè es troben en situació irregular. Persones que si tinguessin contracte laboral i estiguessin donades d’alta correctament tindrien els mateixos drets, i també els mateixos deures que la resta de la població. Podrien contribuir econòmicament a les pensions de la seguretat social i votar, per dir dos exemples.
Quanta gent coneixes de Ribes en aquesta situació? Diverses persones que volen viure i treballar honestament aquí, oi? Gent que ha migrat per diversos motius: per feina, per guerres al seu país, per poder viure dignament… Per a elles i ells i per aconseguir que la nostra vila sigui un lloc millor per a tothom que hi viu, arran de la proposta del nostre grup municipal, el Ple de l’Ajuntament de Ribes el dia 28 de novembre va aprovar per unanimitat una moció de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del moviment #REGULARIZACIÓNYA, liderat per persones, col·lectius i organitzacions de persones migrades i racialitzades, per a una regularització extraordinària de persones migrades a l’Estat. I justament aquesta setmana s’han assolit les signatures per poder entrar aquesta proposta de llei que s’entrarà simbòlicament el pròxim 21 de desembre al Congrés dels Diputats.
D’acord amb les estimacions més recents, a l’Estat espanyol hi viuen 500.000 persones migrades en condició administrativa irregular, de les quals una tercera part serien menors d’edat.
Cal tenir en compte que la irregularitat suposa estar en una situació de vulneració de drets permanent: no comptar amb drets laborals, l’explotació laboral, el tràfic de persones, l’explotació sexual, l’exclusió de serveis públics bàsics i essencials com l’educació, la sanitat i l’habitatge.
Estem orgullosos de contribuir des del nostre grup a fer una societat més antiracista i justa per a tothom.
Consulta el text sencer de la moció aprovada:
PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER RELACIONADA AMB LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP) DEL MOVIMENT #REGULARIZACIÓNYA PER A UNA REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE PERSONES MIGRANTS A L’ESTAT ESPANYOL
Exposició de motius:
D’acord amb les estimacions més recents, a l’Estat espanyol hi viuen 500.000 persones migrants en condició administrativa irregular, de les quals una tercera part serien menors d’edat.
El sistema d’accés a la residencia contemplat a la LO 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya o la seva integració social, més coneguda com a llei d’estrangeria. Resulta insuficient, limitat i no s’ajusta a la realitat actual de les persones migrants que viuen i treballen en territori de l’Estat espanyol. Això degut a que, per una banda, els criteris d’accés a la residencia son altament restrictius, y per altra, el procediment administratiu implementat es lent, burocràtic i conta amb un elevat marge de discrecionalitat a l’hora de concedir les autoritzacions o la seva renovació.
Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat, desinformació i des protecció que augmenta l’exclusió social i impacta en el conjunt de la societat. Per tant considerem imprescindible trobar mecanismes que garanteixin que aquestes persones puguin sortir de la situació d’invisibilitat a conseqüència del seu status migratori irregular.
Raons que justifiquen una regularització extraordinària.
En primer lloc, el respecte als drets fonamentals de cada esser humà. La irregularitat suposa una condemna a la explotació laboral, la invisibilitat davant les institucions i la des protecció legal.
En segon lloc, l’existència de prop de mig milió de persones fora del radar de les institucions i de la planificació dels serveis públics, suposa un dèficit de governança pública que és urgent corregir.
Finalment, la pèrdua d’una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat. Per una banda, la irregularitat impedeix a molts migrants contribuir dignament amb capacitats que son essencials per al sosteniment de la societat, abocant-los a l’economia submergida. Una regularització afloraria d’una manera ràpida i eficient el gran potencial dels seus impostos directes i de les contribucions d’empleats i empleadors al sistema de Seguretat Social.
La política migratòria no pot seguir escindida de la realitat socioeconòmica i de totes les persones que la composen i construeixen dia a dia.
La regularització extraordinària permetrà visibilitzar la totalitat de la població migrant resident a l’Estat espanyol. Compensar les desigualtats que presenten com a punt de partida, i a la vegada, garantir els drets laborals en condicions d’igualtat, reduint les situacions d’abús i explotació.
Un mecanisme habitual en molts països, també a España.
Aquest mecanisme de regularització extraordinària ha estat utilitzat per un important numero de països. Només a la Unió Europea, entre 1996 i 2008 s’han realitzat 43 regularitzacions en 17 estats membres. Les més recents s’han realitzat a Portugal i Itàlia, durant l’any 2022 en plena pandèmia de COVID-19. Una resposta recolzada pel Relator Especial per al drets humans dels migrants de les Nacions Unides.
A l’Estat espanyol, s’han produït sis processos de regularització des de 1978. Quatre processos sota govern del Partit Socialista i dos sota govern del Partit Popular.
Una proposta subjecta a la llei i coherent amb els compromisos internacionals.
Aquesta proposta es limita a modificar en un article únic, la disposició transitòria primera de la LO 4/2000. Aquesta disposició transitòria no te naturalesa orgànica i per tant pot ser modificada per una Iniciativa legislativa Popular.
La disposició transitòria original ordenava al Govern establir un procediment per a una regularització extraordinària, traduïda en el Reial Decret 239/2000.
La proposta de modificació, manté el redactat original mantenint el seu caràcter transitori i instant al Govern espanyola realitzar un nou procediment de regularització extraordinària i només en modifica les dates.
Finalment, convé destacar que, tot i que tradicionalment les regularitzacions extraordinàries s’han produït en motiu de canvis normatius, no hi ha cap precepte legal que impedeixi una regularització per altres motius.
A més, aquesta proposta està molt lligada a acords i iniciatives internacionals als que l’Estat espanyol s’ha compromès. Aquests inclouen l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, concretament el seu objectiu 10, el Pacte Mundial per una migració segura, ordenada i regular. A més del Pacte Europeu sobre la migració i l’asil.
Per tot l’exposat:
El Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Ribes de Freser, en sessió ordinària celebrada el dia 29 de setembre de mes de 2022.
ACORDA:
PRIMER.- Donar suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular del moviment de persones migrants “RegularizaciónYa”, per a una regularització extraordinària de persones migrants a l’Estat espanyol.
SEGON.- Donar suport al següent text articulat de la proposició de llei.
LLEI PER LA QUE S’ESTABLEIX UNA REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER A PERSONES ESTRANGERES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA IRREGULAR
Article únic: Modificació de la disposició transitòria primera de la LO 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Amb la redacció següent:
“Disposició transitòria primera. Regularització d’estrangers que es trobin a Espanya.
El Govern, mitjançant Reial Decret, establirà, en un termini de 6 mesos, un procediment per la regularització dels estrangers que es trobin en territori de l’Estat espanyol abans del dia 1 de novembre de 2021”.
TERCER.- Traslladar l’Acord Plenari al moviment “RegularizaciónYA”
QUART.-Traslladar l’Acord Plenari a la Presidència del Congrés dels Diputats
CINQUÉ.- Traslladar l’Acord Plenari a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), sol·licitant que el facin extensible als ajuntaments convidant-los a sumar-se a la campanya.
Ribes de Freser, a 28 de desembre de 2022
Foto: Concentració prop del Congrés davant el debat de la PNL per la regularització de les persones migrants el setembre de 2020 / ÁLVARO MINGUITO
En el plenari del 27 de gener de 2020, el Grup Municipal de Tots fem Ribes ha presentat aquesta moció:
MOCIÓ PER A LA CATALOGACIÓ D'ARBRES SINGULARS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Ribes de Freser és una vila situada en una vall que recull les aigües de tres rius (riu Freser, riu Rigat i riu Segadell) i que es troba a la falda del Pirineu Oriental.
La seva riquesa natural, l'abundància i l'especialitat de les seves aigües, i la climatologia típica d'Alta Muntanya, fan de Ribes de Freser un lloc especial per al desenvolupament de certes espècies vegetals.
En el plenari del 27 de gener de 2020, el Grup Municipal de Tots fem Ribes ha presentat aquesta moció:
MOCIÓ PER PRESERVAR I PROTEGIR EDIFICIS D’INTERÈS CULTURAL I ARQUITÈCTONIC DE RIBES DE FRESER
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El municipi de Ribes de Freser té diferents edificis d’arquitectura industrial, civil i cultural que abasten l’època noucentista fins la primera meitat del segle vint que actualment no es troben protegits al catàleg de bens a protegir del POUM plurimunicipal de la vall de Ribes (POUP).
El terratrèmol de 1428 amb epicentre a Queralbs va destruir la major part els edificis existents en aquella època a Ribes de Freser, aquest cataclisme que va enderrocar la major part dels edificis de Ribes, també va ser el que va destruir bona part del Monestir de Ripoll.
Crònica de 6 minuts en vídeo del ple per Joaquim Roqué, regidor de Tots fem Ribes
https://youtu.be/TzB_i0WDsIU
Dilluns 25 de gener de 2021. El plenari celebrat avui s'ha aprovat per unanimitat la moció per homenatjar els deportats als camps nazis de la Vall de Ribes. També s'han aprovat per unanimitat dues mocions més, una per la unitat de la llengua i una altra de suport al poble Sahrauí. S'ha ratificat el decret de les ajudes directes al sector de la restauració, empreses turístiques, de serveis culturals i comerços per la reducció de l'activitat a causa de la Covid-19. En aquest punt, el grup de Tots fem Ribes ha demanat que s'inclogui a les bases una compensació a les empreses que deuen rebuts de taxes al mateix ajuntament, és a dir, que els deutes siguin condonats amb els ajuts si les empreses ho mereixen. S'han aprovat altres punts administratius com els calendaris anuals dels plens municipals, les juntes de govern local, la plantilla i la relació de llocs de treball, i també de l'expropiació forçosa de mutu acord de la nova vorera de la carretera de Bruguera a la sortida de Ribes.
En el torn dels decrets d'alcaldia, Tots fem Ribes ha demanat explicacions de tres decrets d'alcaldia, un sobre l'arranjament del teulat de la Biblioteca, amb un cost de prop de deu mil euros, també informació sobre el Pla d'aprofitament forestal que implicarà l'arranjament i tala d'arbres d'una zona de Sant Antoni i una altra de Ventolà.
Fins aquí el resum del més destacat realitzat pel grup municipal de Tots fem Ribes per informar des del nostre punt de vista del plenari, tanmateix us recomanem seguir atentament tot el plenari gravat al canal de Youtube de l'Ajuntament, és bo que tothom conegui les opinions i la manera de fer de cada grup municipal de primera ma: https://www.youtube.com/channel/UC80BVloNn04oS9hOjYGpgTQ
Text íntegre de la Moció per homenatjar els deportats als camps nazis de la Vall de Ribes.
El 27 de gener se celebra el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust a tot Catalunya. Diverses poblacions del país (Girona, Sabadell, Manresa, Igualada, Castellar del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Olot, Súria, Puig-Reig, Prats de Lluçanès, etc.) ho han recordat i homenatjat col·locant llambordes stolpersteine en llocs significatius de la població o davant de les llars on van néixer o van viure persones que, fugint de la persecució franquista, van ser capturades a França i deportades a camps de concentració nazis.
Les llambordes stolpersteine són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme. Les stolpersteine són llambordes quadrades de 10cm x 10cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó, on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. El memorial en forma de plaques disperses esteses per tot el continent que ha esdevingut la suma dels stolpersteine ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. Des de l’inici del projecte, el 1993, s’han col·locat més de 50.000 llambordes a diversos països d’Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega, etc. La primera instal·lació a Catalunya es va fer el 2015 a Navàs.
Pensem que la lluita per mantenir la memòria de les víctimes del nazisme ha de continuar en el temps i que aquest memorial és una bona manera de recordar els ribatans que en van ser víctimes.
Segons el treball de recerca sobre els deportats de la Vall de Ribes als camps de concentració Nazis realitzat per en Jordi Pons i Pujol, doctor en Història i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, i que és un dels impulsors de la recuperació de la memòria històrica del país, ha revelat que un mínim de sis ribatans, de naixement o de residència, van ser deportats als camps de concentració nazis. Eren vilatans que van exiliar-se a França el febrer de 1939 fugint de l’exèrcit d’ocupació franquista i de la repressió que s’abatia sobre el nostre país. Allà, separats de les dones i internats en camps de refugiats, primer, i mobilitzats com a treballadors al servei de l’exèrcit francès, després, foren capturats per l’exèrcit alemany quan el III Reich va envair i ocupar França el maig i juny de 1940.
L’acord Franco – Hitler d’agost de 1940 va significar la seva deportació a Mauthausen i Neuengamme, camps d’extermini pel treball.
A mitjan 1942 quatre dels sis ribatans havien ja mort. Només dos d’ells van sobreviure i van viure l’alliberament del camp per les tropes aliades el 5 de maig de 1945. Dos supervivents, però, que no van poder tornar a Catalunya perquè la dictadura franquista va sobreviure a la caiguda dels altres règims feixistes.
Relació de deportats identificats:
- BONAL TRABAL, Pere. Deportat a Mauthausen l’any 1941. Va morir al subcamp de Gusen el 4.1.42, als 26 anys. Nat de Ribes de Freser, però de petit ja va anar a viure a Manlleu.
- CORCOY SURROCA, Josep. Deportat a Mauthausen l’any 1941. Mor al subcamp de Gusen el 13.1.42, als 27 anys d’edat. Era impressor, casat i amb domicili habitual a Ribes de Freser.
- GUILLEM COMAS, Francesc. Deportat a Mauthausen l’any 1940, mor al subcamp de Gusen el 15.11.41. Era nat de Borriana (Castelló) amb domicili habitual a l’antic carrer Pons i Gallarza, 8, Ribes de Freser.
- SURROCA BOVÉ, Josep. Deportat a Mauthausen l’any 1941, on mor el 19.6.1942 amb 28 anys. Era nat a Dòrria i vivia a la Colònia Recolons, Casa 8, nº 7, actualment, carrer Balandrau.
- PINYOL MAYOR, Josep. Deportat a Mauthausen l’any 1941 als 20 anys. Era nat a Ribes de Freser i pagès. Va ser alliberat l’any 1945. La pervivència del règim franquista va impedir que pogués tornar de l’exili. Va romandre a França amb l’estatut de refugiat polític.
- LÓPEZ GABARRÓN, Josep. Deportat a Neuengamme l’any 1944 amb 23 anys. Nascut a Fornells (Toses), vivia a França des de petit. Va sobreviure i va romandre a França.
ACORDS
Primer.- Demanar un informe a l’Arxiu Comarcal del Ripollès sobre cadascuna de les víctimes deportades als camps d’extermini a partir de la documentació dipositada de Ribes de Freser I i de l’Ajuntament de Toses per esbrinar-ne el darrer domicili exacte i els familiars encara vius. Afegir noves víctimes a l’homenatge si es troben.
Segon.- Adoptar les mesures pressupostàries adequades per poder fer possible la instal·lació dels memorials a Ribes de Freser i/o Toses en els llocs més convenients segons l’informe de l’Arxiu Comarcal del Ripollès.
Tercer.- Contactar amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, encarregat de gestionar el projecte Stolpersteine a Catalunya.
Quart.- Acordar la data de l’execució de la instal·lació coincidint amb la commemoració del 27 de gener del 2022 o en dates anteriors si es disposa ja de les llambordes.
Cinquè.- Dissenyar un acte d’homenatge adequat per l’ocasió amb els familiars conjuntament amb tots els grups municipals als consistoris de Ribes de Freser i Toses.
El portaveu de Tots Fem Ribes, Joaquim Roqué, fa una crònica del Ple municipal celebrat el dia 8 de juny de 2020. Explica quines han estat les propostes de millora que han fet a l'alcaldessa del pla d'ajudes per als afectats de la crisi econòmica de la Covid19 al municipi de Ribes. També la proposta de moció d'incloure el món rural i els municipis petits en la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, organisme que gestionarà boscos, medi agrari, medi industrial, medi marí... Que s'està creant d'esquenes als municipis petits. El grup de Junts per Ribes hi ha votat en contra, cosa que creiem que és un gran error. I també hem demanat a l'equip de govern que arregli la façana del casal de cultura de seguida per evitar més desprendiments que puguin fer mal a ningú i que els plens de l'ajuntament siguin comunicats a la població i als regidors tal i com marca la normativa, ja que actualment semblen reunions privades i els drets dels ciutadans a la informació i transparència es veuen minvats.
Més informació
Veure el vídeo del plenari municipal del dia 8 de juny de 2020: https://youtu.be/9_jPDHMMpBo
En Joaquim Roqué, Regidor i portaveu del Grup de Tots fem Ribes, explica el detall de les dues mocions que presenta el Grup Municipal a l'oposició al pròxim ple del dia 27 de gener de 2020 i que es duran a votació i d'altres temes que es tractaran en el mateix plenari.