Ribes de Freser, 16/12/22. Ribes, com les poblacions de tot el país, té un nombre important de persones empadronades, que són migrades, però que estan treballant irregularment, no perquè vulguin, sinó perquè es troben en situació irregular. Persones que si tinguessin contracte laboral i estiguessin donades d’alta correctament tindrien els mateixos drets, i també els mateixos deures que la resta de la població. Podrien contribuir econòmicament a les pensions de la seguretat social i votar, per dir dos exemples.
Quanta gent coneixes de Ribes en aquesta situació? Diverses persones que volen viure i treballar honestament aquí, oi? Gent que ha migrat per diversos motius: per feina, per guerres al seu país, per poder viure dignament… Per a elles i ells i per aconseguir que la nostra vila sigui un lloc millor per a tothom que hi viu, arran de la proposta del nostre grup municipal, el Ple de l’Ajuntament de Ribes el dia 28 de novembre va aprovar per unanimitat una moció de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del moviment #REGULARIZACIÓNYA, liderat per persones, col·lectius i organitzacions de persones migrades i racialitzades, per a una regularització extraordinària de persones migrades a l’Estat. I justament aquesta setmana s’han assolit les signatures per poder entrar aquesta proposta de llei que s’entrarà simbòlicament el pròxim 21 de desembre al Congrés dels Diputats.
D’acord amb les estimacions més recents, a l’Estat espanyol hi viuen 500.000 persones migrades en condició administrativa irregular, de les quals una tercera part serien menors d’edat.
Cal tenir en compte que la irregularitat suposa estar en una situació de vulneració de drets permanent: no comptar amb drets laborals, l’explotació laboral, el tràfic de persones, l’explotació sexual, l’exclusió de serveis públics bàsics i essencials com l’educació, la sanitat i l’habitatge.
Estem orgullosos de contribuir des del nostre grup a fer una societat més antiracista i justa per a tothom.
https://regularizacionya.com/
Consulta el text sencer de la moció aprovada:
PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER RELACIONADA AMB LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP) DEL MOVIMENT #REGULARIZACIÓNYA PER A UNA REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE PERSONES MIGRANTS A L’ESTAT ESPANYOL
Exposició de motius:
D’acord amb les estimacions més recents, a l’Estat espanyol hi viuen 500.000 persones migrants en condició administrativa irregular, de les quals una tercera part serien menors d’edat.
El sistema d’accés a la residencia contemplat a la LO 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya o la seva integració social, més coneguda com a llei d’estrangeria. Resulta insuficient, limitat i no s’ajusta a la realitat actual de les persones migrants que viuen i treballen en territori de l’Estat espanyol. Això degut a que, per una banda, els criteris d’accés a la residencia son altament restrictius, y per altra, el procediment administratiu implementat es lent, burocràtic i conta amb un elevat marge de discrecionalitat a l’hora de concedir les autoritzacions o la seva renovació.
Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat, desinformació i des protecció que augmenta l’exclusió social i impacta en el conjunt de la societat. Per tant considerem imprescindible trobar mecanismes que garanteixin que aquestes persones puguin sortir de la situació d’invisibilitat a conseqüència del seu status migratori irregular.
Raons que justifiquen una regularització extraordinària.
En primer lloc, el respecte als drets fonamentals de cada esser humà. La irregularitat suposa una condemna a la explotació laboral, la invisibilitat davant les institucions i la des protecció legal.
En segon lloc, l’existència de prop de mig milió de persones fora del radar de les institucions i de la planificació dels serveis públics, suposa un dèficit de governança pública que és urgent corregir.
Finalment, la pèrdua d’una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat. Per una banda, la irregularitat impedeix a molts migrants contribuir dignament amb capacitats que son essencials per al sosteniment de la societat, abocant-los a l’economia submergida. Una regularització afloraria d’una manera ràpida i eficient el gran potencial dels seus impostos directes i de les contribucions d’empleats i empleadors al sistema de Seguretat Social.
La política migratòria no pot seguir escindida de la realitat socioeconòmica i de totes les persones que la composen i construeixen dia a dia.
La regularització extraordinària permetrà visibilitzar la totalitat de la població migrant resident a l’Estat espanyol. Compensar les desigualtats que presenten com a punt de partida, i a la vegada, garantir els drets laborals en condicions d’igualtat, reduint les situacions d’abús i explotació.
Un mecanisme habitual en molts països, també a España.
Aquest mecanisme de regularització extraordinària ha estat utilitzat per un important numero de països. Només a la Unió Europea, entre 1996 i 2008 s’han realitzat 43 regularitzacions en 17 estats membres. Les més recents s’han realitzat a Portugal i Itàlia, durant l’any 2022 en plena pandèmia de COVID-19. Una resposta recolzada pel Relator Especial per al drets humans dels migrants de les Nacions Unides.
A l’Estat espanyol, s’han produït sis processos de regularització des de 1978. Quatre processos sota govern del Partit Socialista i dos sota govern del Partit Popular.
Una proposta subjecta a la llei i coherent amb els compromisos internacionals.
Aquesta proposta es limita a modificar en un article únic, la disposició transitòria primera de la LO 4/2000. Aquesta disposició transitòria no te naturalesa orgànica i per tant pot ser modificada per una Iniciativa legislativa Popular.
La disposició transitòria original ordenava al Govern establir un procediment per a una regularització extraordinària, traduïda en el Reial Decret 239/2000.
La proposta de modificació, manté el redactat original mantenint el seu caràcter transitori i instant al Govern espanyola realitzar un nou procediment de regularització extraordinària i només en modifica les dates.
Finalment, convé destacar que, tot i que tradicionalment les regularitzacions extraordinàries s’han produït en motiu de canvis normatius, no hi ha cap precepte legal que impedeixi una regularització per altres motius.
A més, aquesta proposta està molt lligada a acords i iniciatives internacionals als que l’Estat espanyol s’ha compromès. Aquests inclouen l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, concretament el seu objectiu 10, el Pacte Mundial per una migració segura, ordenada i regular. A més del Pacte Europeu sobre la migració i l’asil.
Per tot l’exposat:
El Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Ribes de Freser, en sessió ordinària celebrada el dia 29 de setembre de mes de 2022.
ACORDA:
PRIMER.- Donar suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular del moviment de persones migrants “RegularizaciónYa”, per a una regularització extraordinària de persones migrants a l’Estat espanyol.
SEGON.- Donar suport al següent text articulat de la proposició de llei.
LLEI PER LA QUE S’ESTABLEIX UNA REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER A PERSONES ESTRANGERES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA IRREGULAR
Article únic: Modificació de la disposició transitòria primera de la LO 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Amb la redacció següent:
“Disposició transitòria primera. Regularització d’estrangers que es trobin a Espanya.
El Govern, mitjançant Reial Decret, establirà, en un termini de 6 mesos, un procediment per la regularització dels estrangers que es trobin en territori de l’Estat espanyol abans del dia 1 de novembre de 2021”.
TERCER.- Traslladar l’Acord Plenari al moviment “RegularizaciónYA”
QUART.-Traslladar l’Acord Plenari a la Presidència del Congrés dels Diputats
CINQUÉ.- Traslladar l’Acord Plenari a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), sol·licitant que el facin extensible als ajuntaments convidant-los a sumar-se a la campanya.
Ribes de Freser, a 28 de desembre de 2022
Foto: Concentració prop del Congrés davant el debat de la PNL per la regularització de les persones migrants el setembre de 2020 / ÁLVARO MINGUITO
